Balanç

Darrerament al barri s’estan produint un seguit de pintades que, indiscriminadament, afecten portes de comerços, façanes i mobiliari urbà sense que s’estiguin prenent cap mena de mesures per part de les autoritats municipals. Avui s’han aferrissat sobre les façanes de les casetes del Passatge Pons (1926) un dels pocs passadissos que encara ens resten al barri, element patrimonial inclòs en el PEPPA i que, després de diferents promeses per part de l’Ajuntament, des de l’any 2016, està en estat de degradació.

Des de defensem el Castell de Bellvís ho hem denunciat vàries vegades i el passat 6 d’octubre vam fer un acte reivindicatiu en el qual vam llegir un manifest en el qual subratllaven el seu valor històric i identitari. L’únic que resta dempeus, brutes i molt degradades, són les façanes. Què passarà ara?

Aprofitem l’ocasió per fer un petit balanç del que ens ha deixat els 2021 pel que fa a la salvaguarda del patrimoni de Collblanc i la Torrassa. S’han començat les obres d’arranjament del nostre castell de Bellvís i estem contents però també estem pendents de dates i amatents als criteris d’intervenció, esperant que respectin els diferents nivells històrics de l’edifici i que siguin assequibles per a tothom.

El Transformador de la Torrassa és una de les nostres grans fites. Hem fet trobades vindicatives i un manifest que han signat més de 60 entitats i 700 veïns i veïnes. A hores d’ara resta sense catalogar i la subestació elèctrica en funcionament, afectant a la salut dels habitants propers.

En la mateixa cornisa de la Torrassa, únic pulmó verd que ens resta al barri i que esperem que el dia de demà sigui un autèntic pulmó per al barri, trobem la sitja ibèrica, que desconeixem si en resta quelcom, el Pont de Jordà, foradat per l’oxidació i amb un sòl perillós i enfangat quan plou i la SAS que, ara pera ara, els veïns no hem pogut opinar respecte al seu futur.  

Un altre element important en perill és la font de la plaça espanyola, que cada dia es desfigura a causa del vandalisme i el poc manteniment, a l’igual de la majoria de fonts del barri que, tot i que algunes són centenàries, totes perden un bé preuat com és l’aigua, entre rovell, gargots i aspecte insalubre.

En aquests darrers anys hem perdut vaqueries –la del carrer Goya, la Rafael a Martí Julià-, a l’igual que antigues naus industrials com les del Carrer Goya-Plaça dels Pirineus, sempre afavorint el jou especulatiu. Per què a un petit propietari se li posen pegues i no rep ajuts municipals quan ha de rehabilitar la seva propietat i, en canvi, s’afavoreix tant a les immobiliàries, o grups inversors? Hi ha una sola vara de mesurar? La nostra ciutat, densa entre les més denses d’Europa, és una mina per a l’especulació immobiliària i la propietat de grans tenidors. Hotels, edificis d’alt cost, mentre el nostre passat històric és perd.

Aquest és el nostre balanç, no és un resum, és una crida, és una crida al respecte, a la defensa del que som i del que volem que ens resti. Ja n’hi ha prou de jugar amb el nostre Patrimoni!!!


No podem permetre que es destrueixi la nostra identitat, no podem tolerar que els testimonis del nostre passat es quedin enrere.

Create your website with WordPress.com
Per començar
A %d bloguers els agrada això:
search previous next tag category expand menu location phone mail time cart zoom edit close