Els habitatges del Passatge Pons

L’any 2016 la premsa local ens va donar a conèixer que l’Ajuntament destinava una partida del Pla d’inversions Municipals per adquirir les cases del Passatge Pons. L’any 2018 es va notificar que s’havia efectuat la compra per 300.000 euros i que es restaurarien, es destinarien a habitatges socials i que les obres començarien l’any següent.

Han passat més de sis anys i no s’hi ha fet res. Podem permetre que habitatges històrics com aquests, inclosos en Pla Especial de Protecció, arribin a un nivell tan elevat de degradació? Com podem confiar en un Govern municipal que mostra tan poc interès pels testimonis de la nostra història?

El patrimoni es conforma de records, la nostra herència col·lectiva que ens cohesiona i ens reafirma el que som i que volem que es transmeti a les generacions futures.


Els habitatges del Passatge Pons, de l’any 1925, són un dels pocs exemples que resten de la tipologia de passadissos, primer model urbanístic d’un barri que va créixer arran de l’especulació massiva que es va donar a les primeres dècades del segle XX, quan els propietaris de finques agrícoles van voler treure el màxim rendiment del sòl per acollir les grans onades migratòries. Persones humils que, en condicions sovint insalubres, es van allotjar en aquests petits conjunts de cases que defineixen el que som: un barri treballador, divers i altament densificat.

No es pot demorar més la rehabilitació: dels més de trenta passadissos que hi havia a Collblanc – la Torrassa, a penes en resten sis i només dos estan catalogats. Les casetes del passatge Pons veuen com s’erosionen els elements decoratius de ressò classicista que tan caracteritzen l’arquitectura del nostre barri: respiralls ceràmics, pinyes de pedra i balustres. Les fantàstiques reixes de forja van desaparèixer en ser tapiades les finestres i, en absència d’un catàleg de patrimoni destruït, ja resten en l’oblit.

Què ens quedarà del nostre barri, què recordarem i llegarem als nostres hereus? El patrimoni no només són pedres, són fets, vivències, formes de vida reflectides en els carreus d’aquestes modestes cases. Als darrers anys hem perdut antigues naus industrials, vaqueries, habitatges unifamiliars…, tot a favor de d’un nou model especulatiu que, sense tenir en compte als veïns, té com a màxima premissa, els guanys, el turisme, la gentrificació i la manca d’habitatges socials.

No podem permetre que es destrueixi la nostra identitat, no podem tolerar que els testimonis del nostre passat es quedin enrere.

Create your website with WordPress.com
Per començar
A %d bloguers els agrada això:
search previous next tag category expand menu location phone mail time cart zoom edit close